“LA VIDA ÉS UN JOC QUE NOMÉS DEMANA SER JUGAT”
Aquest migdia, després de treballar he anat a fer un tallat com sovint faig, acompanyada d’un bon llibre. He estat llegint i a l’entorn s’entrecreuaven diferents converses, entre elles tres de força curioses de les que només he collit algunes frases que si em permeteu la llicència, plasmaré aquí.
Una deia “alguns estan de xaxa i altres estan de XÀXARA...” evidentment aquesta frase venia del cambrer, ja cansat de passar la fregona com cada dia, amb la mateixa galleda de cada dia i sobre el mateix terra de cada dia.
L’altre frase venia d’una conversa entre dues dones, es donaven una notícia una a l’altra: la família s’havia d’ampliar, un nou fill estava per venir! La receptora responia amb un gran somriure a l’emissora “Oh! Aquesta notícia sí que és tota una IL·LUSIÓ!”.
La darrera frase ha sortit d’una conversa entre dues amigues parlant possiblement d’un trencament amorós. Una deia a l’altra: “Només et queda una opció, TIRAR ENDAVANT”.
Les tres converses m’han impactat força i potser la de l’embaràs, en major mesura. Una nova vida, i tota una IL·LUSIÓ. He pensat en els bebès, en els nens, en el que els caracteritza, coses tals com la innocència, la vida i el camí per endavant, la il·lusió i el joc feliç. En aquest punt he recordat una frase que vaig llegir un bon dia i que ràpidament vaig emmagatzemar: LA VIDA ÉS UN JOC QUE NOMÉS DEMANA SER JUGAT.
Si ens parem a pensar en termes, la paraula IL·LUSIO prové del llatí ILLUDERE que, en el seu origen, té el verb LUDERE és a dir JUGAR. La il·lusió prové del joc i el joc s’enriqueix de la il·lusió. Per tant, si la vida és un joc, també és il·lusió i en ambdós casos, només podem dur-lo a terme, JUGAR.
Aquesta reflexió l’he enllaçat amb la tercera conversa “tirar endavant”. El cert és que per mi, més que “tirar” endavant cal ANAR endavant. No és necessari enfocar-se en el resultat, és molt millor enfocar-se en el procés, no és necessari fer més important la finalitat que el joc en si perquè aleshores, pot esfumar-se la il·lusió.
Tres històries, tres pensaments i una conclusió. La vida és un joc que només demana ser jugat. I això és el que faré jo ara mateix: DEMANAR
- Un altre sucre, per favor!
(Si més no, sempre és millor donar un toc de dolçor a cada partida ;-) ).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Objectiu vs procés...no hi ha rés que sigui millor o pitjor...de vegades funciona millor enfocar-te en una cosa o l'altra...son dues opcions que a més a més son necessàries...però és bo saber que existeixen i que son producte de les nostres decissions...
ResponderEliminarEl que si és fascinant és la teva capacitat d'observació...en el teu cas observar és clau per centrar-te en el procés encara que potser el teu objectiu sigui inconscient...però de vegades no cal saber l'objectiu des d'un inici..simplement guiar-te per alló que et fa sentir bé t'acaba portant cap a l'objectiu final...
Hola!
ResponderEliminarBé, jo entre objectiu i procés no hi posaria del tot un "versus" precisament perquè estic molt d'acord amb el que dius- Dius que a vegades funciona millor enfocar-te en una cosa o l'altra i que les dues opcions són necessàries, per tant és clau tenir-les en compte. Estic d'acord amb totes tres afirmacions i per mi, quan em vaig referir a que "No és necessari enfocar-se en el resultat, és molt millor enfocar-se en el procés, no és necessari fer més important la finalitat que el joc en si perquè aleshores, pot esfumar-se la il·lusió" volia dir que si només ens enfoquem en el resultat, sovint no gaudim del procés. Crec que a vegades és millor desitjar arribar al resultat, òbviament, però ser molt conscinet de cada pas que marques en la durada, en el procés per arribar a la finalitat. Per mi és més útil enfocar-me en el com i no el el què, en com faig el camí.
I sobre la meva capacitat d'observació, jeje, si... també tens raó. Normalment sento o visualitzo si li vols dir així, un objectiu concret (potser de manera inconscient) i com per art de màgia o com per llei de l'atracció començo un procés que em porta a l'objectiu. I cert... potser no et cal saber conscientment l'objectiu des del principi, jo crec que la màgia de la vida molts cops està en el deixar-se portar. Si quelcom et fa sentir feliç i no saps ben bé per què o no ets capaç d'entendre com és possible... tanca els ulls, creu en tu, i el sol procés de fer això et guiarà cap a l'objectiu final.
Gràcies per la teva aportació, i ja saps que pots seguir aportant tantes idees com vulguis. ;) Lou